Věra Jourová

Baxtǎripe k-o memoriàli e Rromenqo aj Sintenqo k-o Auschwitz-Birkenau p-o 75-to berś pal-o 2-to Avgust 1944 - o Evroputno Holokaustesqo Dives vaś o Sìnte aj Rroma 2019

O 2 August 2019 si jekh dives pherdo jaśin aj jasva. Sar avdives, 75 berś maj anglal o “kampi e ciganenqe familienqo” sas eksterminisardo brutal, and-i sèkcia B II e e kampesqi, k-o germanikano kàmpi e koncentraciaqo aj e eksterminaciaqo Auschwitz-Birkenau. Avdives, amen das patǐv o memòrie e rromane viktimenqe save mule and-o Holokàusto. Das patǐv vi odolen save praʒivde o Holokàusto aj save sa penqo ʒivipe rodie impakape.

Akava dives si te seravel amen “o Bistardo Genocìdi” kaj o nazìsta kerde mamuj o rroma. Deśiberśa pal-o agor e maripnasqo o Holokàusto e rromenqo aćhilo paśpaśe ignorime, madikh so on sas i dùjto maj bari grùpa manuśenqi mudarde p-i raciàlo bàza and-o Holokàusto. Akava dives si te seravel amen te ovas vigilènto aj te zoraras amari angaźàcia te maras amen odolença save buxlaren xoxaimàta pal-amari història, odola save ćhiven k-o pućhipe o Holokàusto ja phenen kaj naj les fondamentàlo mandaj vaś i Evròpa avdives. O princìpi «Nìmaj vekheder » si les mandaj nùmaj kana amen seras odola save sas mudarde.

O rroma si bistarde viktìme e Holokaustesqe vaś but Evropiàna. O seripe lenqe historikane persekuciaqo seravel amen i nevòja te las amen e pharimatença kaj si len pàlem avdives aj save butivar nane line sàma. Efta deśǐberśa po palal, o sìnte aj o rroma pàlem arakhen angla lenθe xir, nasul zor, diskriminàcia aj rasìsmo sarkon dives. Aj but naj len dromandre k-o bazìko nevòje sar jekh normàlo kher, edukàcia aj sastaripe.

Akava dives, mangel amen te kondamnisaras zorales o anticiganìsmo ande sa pesqe fòrme aj te sikavas so si amen ilo te brakhas e slabones. Trebul amenqe manuśa save keren vareso kana dikhen rasistone àkte and-o publik, kana śunen anticiganìsto ja rasìsto slogàna and-o droma e Evropaqe. Aj akaja si i dutǐ amari sarkonesqi and-i Evroputni Ùnia te tretisaras amare somthemutnen demnitetaça aj patǐvaça, partikular o maj slàbo ande amaro dostipe.

Sar o praʒivde e Holokaustesqe oven sofora po cèrra amen si i moràlo responsabilitèta te sarbarraras kaj o Holokàusto si zorales astardo and-i kolektìvo evropiàno memòria, lesqi ròla vaś o formipe e pal-maripnasqe Evropaqo aj lesqe kruciàlo lèkcie vaś maripe mamuj o anticiganìsmo, o antisemitìsmo, o rasìsmo aj sa o aver fòrme e xiraqe partikular kana o populìsmo barol.

I edukàcia pal-o Holokàusto aćhol jekh centràlo kotor vaś vazdipen e rezilenciaqo mamuj sa o fòrme e rasismesqe aj xiraqe and-o multikulturàlo dostimàta, sar o anticiganìsmo ja o antisemitìsmo. O Thema somdasne e EU-aqe si te sarbarraren efikàso politìke vaś o seripe e historikane ʒungalimatenqo, te dikaren o historìko thana, aj te ispiden i edukàcia aj o rodipe pe akaja umal.

O seripe e ʒungalimatenqo so kerdilo k-o Holokàusto, akava maj kalo śeraj e Evropaqe historiaqo, si esenciàlo vaś te halovas i Evròpa avdives, te halovas o ćaćo molipen e universalone manuśikane hakajenqo, e demokraciaqo, e thamaqe thagaripnasqo aj e na-diskriminaciaqe pe save amari Ùnia si vazdime. Kana sian aj kana oves Evropiàno atòska musaj te pinʒares aj te priares amari khetani història.